Companya, company,

T’informem dels darrers temes d’interès,

10 Sentències sobre teletreball:

1. Discrepàncies sobre el teletreball: ¿vulnerabilitat de la garantia d’indemnització?
El TSJ d’Astúries ha descartat l’aplicació de la garantia d’indemnització (nul·litat de l’acomiadament) en un cas en on hi havia diferències d’opinions entre l’empresari i el treballador sobre l’àmbit del teletreball.
El TSJ entén que en aquest cas no existeixen proves (en comptes de mostrar discrepàncies) que posin de manifest la intenció del treballador de reclamar els seus drets als jutjats (ni tan sols advertències per efectuar la reclamació per qualsevol via judicial).
Per tant, no és possible al·legar la nul·litat per incompliment de la garantia d’indemnització (sentencia del TSJ d’Astúries del 26 de gener de 2021).

2. Talls de llum o caigudes d’Internet
El talls de llum o desconnexions no imputables al empleat, es comptabilitzen com temps efectiu de treball (sentencia de la AN del 10 de Maig de 2021).
No es pot exigir recuperar aquest temps ni aplicar cap descompte sobre la retribució, sempre i quan es porti el justificant d’existència i duració de la incidència.

3. Plus transport i teletreball
L’Audiència Nacional ha dictaminat que és lícit no pagar el plus de transport (caràcter extra salarial en el cas jutjat) en el cas dels empleats en teletreball (sentència de la AN del 30 d’abril de 2021).
Ara bé, al marge d’aquesta sentència , si l’empresa ha vingut abonant al plus transport (encara sense estar obligada a) en els supòsits de teletreball, podria arribar a entendre’s que s’ha creat un dret adquirit, per la qual cosa no caldria deixar d’abonar-lo unilateralment.

4. Readmissió després d’un acomiadament i teletreball
No constitueix readmissió irregular enviar al treballador a teletreballar donada la situació provocada per la Covid-19.
El TSJ de Cantàbria descarta l’existència de readmissió irregular d’un treballador acomiadat que va ser enviat a teletreballar donada la situació provocada per la Covid-19.
No s’admet el recurs de suplicació interposat pel treballador contra la interlocutòria dictada pel Jutjat social núm. 6 de Santander el 15 de gener de 2021 (sent. del TSJ de Cantàbria de 7 de maig de 2021)

5. Guàrdies i teletreball
Sistema de guàrdies i teletreball: l’Audiència Nacional desestima una demanda de modificació substancial de caràcter col·lectiu per un nombre insuficient d’empleats afectats (8 en una plantilla de menys de 100 treballadors).
La AN, assenyala (sent. de 22 de març de 2021) que no pot qualificar-se com una modificació de caràcter col·lectiu per no aconseguir-se els llindars fixats en la normativa (art. 41.2 del ET).
Per tant, la impugnació de la mesura duta a terme per l’empresa no produir-se a través del procés de conflicte col·lectiu.

6. Teletreball en llocs de responsabilitat i adaptació de la jornada (art. 34.8 de l’ET)
Un TSJ ratifica la concessió de teletreball d’una treballadora (Directora de residència) que va sol·licitar poder acollir-se a teletreball diversos dies a la setmana, apel·lant a l’art. 34.8 del ET (sol·licitud d’adaptació de jornada).
Es desestima el recurs interposat per l’empresa i ratifica la sentència dictada pel JS (sent. del TSJ de Galícia de 5 de febrer de 2021).
En concret, el TSJ estima la pretensió de la treballadora d’acollir-se a la modalitat de treball a distància pel 60% de la jornada, i el 40% restant de la jornada completa, mitjançant assistència al centre de treball dos dies a la setmana durant 8 hores, el seu horari habitual, fins que el fill menor tingui 12 anys.
S’imposa a més a l’empresa el pagament de la quantitat de 3.500 euros per danys i perjudicis.
En aquest cas, es considera acreditada la necessitat d’adaptació de la jornada de la treballadora (família monoparental, amb un fill de 7 anys).

7.Teletreball i adaptació de la jornada: no hi ha un “dret absolut” pel treballador
L’art. 34.8 del ET (sol·licitud d’adaptació de la jornada) no conté un dret absolut de teletreball pel treballador.
Es desestima la petició d’un treballador en condició de teletreball d’un empleat que apel·lava a l’art. 34.8 del ET (sent. del TSJ de Castella i Lleó de 2 de desembre de 2020).
El TSJ, recorda que es possible la denegació de l’adaptació de la jornada per part de l’empresa (això sí, per escrit i de forma motivada) i que cal realitzar una ponderació dels interessos de totes les parts.
En aquest cas, el TSJ raona, que en els fets provats no consta cap dada que permeti valorar en quin sentit la sol·licitud del treballador afecta la conciliació familiar, al no haver-hi cap circumstància familiar, ni si el treballador té fills menors de dotze anys, residència en una altra localitat…

8. Teletreball i tiquets restaurant
L’Audiència Nacional ha sentenciat (en dos pronunciaments) que si s’ha creat un dret adquirit pels treballadors no és possible la supressió unilateral dels tiquets restaurant durant el teletreball.
Així ho determina la AN en les seves sentències del 18 de març de 2021 i del 9 de desembre de 2020.

9. Teletreball i vulneració del dret d’igualtat
Un TJS declara la vulneració del dret fonamental d’igualtat d’una treballadora que se li va denegar la possibilitat de treballar per part de l’empresa, quan sí ho va concedir a altres empleades.
En concret, es tractava de la situació de teletreball provocada per l’estat d’alarma degut a la Covid-19.
En la seva sentència, es declara la vulneració del dret fonamental a la igualtat i no discriminació de la treballadora i condemna a l’empresa a abonar-li una indemnització per danys i perjudicis de 2000 euros.
El tracte donat per l’empresa a la denunciant i a les seves companyes, en les mateixes circumstàncies personals i professionals, davant la falta de raonament per justificar la negativa a facilitar un portàtil a la treballadora per teletreballar, conclouen que va existir un tracte desigual.

10. Teletreball i acomiadament per reducció del rendiment
La interessant sentència que declara improcedent l’acomiadament disciplinari d’un treballador (teletreball durant el Covid-19) per una disminució continuada en el seu rendiment.
Tot i que a l’empresa existia una clàusula expressa de rendiment (compliment d’objectius mínims), raona la sentència que no s’acredita adequadament una comparativa del rendiment respecte a altres treballadors.
La comparativa no es fa respecte al període del fet al qual es refereix la carta d’acomiadament sinó a un altre diferent.
S’hauria d’haver inclòs una comparativa entre el seu rendiment i el dels altres treballadors i fer referència a això en la carta d’acomiadament per tal que el demandant pogués articular proves sobre la seva defensa, tal fet no va succeir.
Per tant, l’acomiadament ha de ser declarat improcedent ja que no es va acreditar la disminució del rendiment (sentència del JS d’Oviedo de 27 d’octubre de 2020).

Ni un pas enrere!

Fem més força! T’adjuntem el full d’afiliació a la UGT de Catalunya perquè t’uneixis al sindicat que millor defensarà els teus drets.

Ja saps que estem a la teva disposició per tot allò que ens vulguis consultar o explicar.

Secció Sindical de la UGT Sopra Steria

UGT – Full d’afiliació de la UGT

UGT – Ventatges de l’afiliat